En un estudi realitzat per científics suecs i hongaresos es va descobrir que la pell ratllada de les zebres resulta "poc atractiva", per tant, manté allunyades a les mosques.
La professora Susanne Akesson, de la Universitat de Lund (Suècia), explicà: "Vam començar estudiant cavalls negres, marrons i blancs, i vam descobrir que obteníem llum polaritzada horitzontalment dels de pell fosca, un efecte molt atractiu per a les mosques".
La llum rebota sobre la pell dels cavalls foscos i viatja en forma d'ones fins als ulls d'els tàvecs famolencs, en un pla horitzontal, un tipus de moviment molt cridaner per a aquests insectes, segons la professora Akesson.
No obstant això, en el cas dels cavalls blancs, els científics van obtenir llum no polaritzada, que es propaga al llarg de qualsevol tipus de pla, el que la converteix en molt menys atractiva per a les mosques que, com a resultat, molesten menys.
Després d'aquest descobriment, l'equip es va centrar en investigar el tipus de llum que reflectia la pell ratllada de les zebres i quina era la reacció de les mosques. Així, van estudiar el comportament dels tàvecs davant diferents pissarres de colors clars i foscos sobre les quals havien pintat franges blanques i negres de diferents dimensions.
Els científics van descobrir que la pissarra amb les franges més estretes, la que més s'assemblava al tipus de pell de les zebres, va ser la que menys mosques va atreure, resultat que també van obtenir en repetir la prova sobre rèpliques de cavalls en tres dimensions. "Vam concloure que les zebres havien evolucionat fins a aconseguir un disseny en què les ratlles fossin prou estretes per generar la menor atracció possible en els tàvecs ", va afegir Akesson.
No obstant això, en el cas dels cavalls blancs, els científics van obtenir llum no polaritzada, que es propaga al llarg de qualsevol tipus de pla, el que la converteix en molt menys atractiva per a les mosques que, com a resultat, molesten menys.
Després d'aquest descobriment, l'equip es va centrar en investigar el tipus de llum que reflectia la pell ratllada de les zebres i quina era la reacció de les mosques. Així, van estudiar el comportament dels tàvecs davant diferents pissarres de colors clars i foscos sobre les quals havien pintat franges blanques i negres de diferents dimensions.
Els científics van descobrir que la pissarra amb les franges més estretes, la que més s'assemblava al tipus de pell de les zebres, va ser la que menys mosques va atreure, resultat que també van obtenir en repetir la prova sobre rèpliques de cavalls en tres dimensions. "Vam concloure que les zebres havien evolucionat fins a aconseguir un disseny en què les ratlles fossin prou estretes per generar la menor atracció possible en els tàvecs ", va afegir Akesson.
